Antonio López: “Sense el suport dels socis, la Fundació no seria el que és”

antoniolopez1

Antonio López, patró de la Fundació Bonanit (Foto: cedida).

Antonio López és un dels patrons de la Fundació Bonanit. Ha estat vinculat a la nostra entitat durant dos períodes i és per això que hi hem volgut parlar, per tal de copsar quines són les seves impressions després d’uns anys de vincle amb la nostra organització.

¿Com es va involucrar amb la Fundació Bonanit?

Ara farà vuit anys vaig ser patró, i me n’hi vaig estar uns quatre. Des de l’any passat que hi he tornat i miro de fer tot el possible per aconseguir més recursos per a l’entitat.

¿Quines són les funcions dels patrons de la Fundació Bonanit?

Busquem ingressos, acords i col·laboradors, ja sigui perquè volen contribuir a la nostra tasca com perquè volen donar-nos suport quan tirem endavant un acte o un esdeveniment.

¿I és complicat, en un context com l’actual, trobar aquests recursos econòmics?

Molt. La crisi ha afectat la societat i l’administració. Per sort, de bones persones sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà, i és que sense el suport dels nostres socis i dels particulars, la Fundació Bonanit no seria el que és actualment.

Per la seva experiència, hi ha hagut un increment de les persones sense sostre en els últims anys?

Potser ara les xifres s’han estancat, però és evident que en els darrers anys la crisi ha fet estralls i que molta gent s’ha vist abocada al carrer.

¿Responen a un perfil determinat?

Anys enrere eren estrangers, però actualment n’hi ha tants de fora com de casa. Aquesta és la prova que tots podem patir un problema com perdre la casa.

¿Com valora la feina feta per la Fundació Bonanit en aquesta dècada?

De manera molt positiva. Tot el teixit social de Tarragona i de l’entorn ha arribat allà on de vegades l’administració no pot arribar. I consti que els Ajuntaments ens han ajudat moltíssim i s’ha d’agrair, però és que realment ha estat un problema molt gros.

¿Com s’imagina la Fundació Bonanit, al futur?

L’ideal seria que desaparegués, perquè això voldria dir que tothom tindria casa. M’agradaria que la missió principal que tenim, que és l’atenció a les persones sense llar, es reconvertís en un altre objectiu social.