L’Òscar Busquets és tarragoní i advocat de professió. Vinculat a la Fundació Bonanit des del naixement d’aquesta, ara fa 10 anys, realitza les tasques de secretariat per a la nostra entitat. Amb motiu de les celebracions de la dècada de trajectòria de l’organització, hem volgut parlar amb Busquets per conèixer quina ha estat la seva experiència.

Quina feina fa per a la Fundació Bonanit?

La meva funció al patronat és la de secretari i consisteix, bàsicament, en custodiar i gestionar la documentació que es genera de la nostra activitat, així com redactar actes i certificacions, o bé l’assessorament jurídic quan s’estableix un acord amb alguna entitat.

Ha estat lligat a la Fundació Bonanit des de 2006. Com es va gestar, tot plegat?

La majoria dels integrants del patronat ens vam estar reunint des de mesos abans de constituir la Fundació per tal de definir els objectius de l’entitat i quin havia de ser el nostre àmbit d’actuació.

Quines accions es fan per captar socis o aconseguir el suport d’empreses i administracions?

A banda dels actes solidaris al llarg de l’any, i que organitzem conjuntament amb altres entitats i les administracions que ens donen suport, tenim en marxa diverses iniciatives. Una d’aquestes és #Bonanit365, una campanya adreçada a comerços i empreses, i que es basa en una aportació d’1 euro al dia durant un any. Qui ho vulgui també pot ser un dels ‘Amics de la Fundació’ per 50 euros l’any. En aquest sentit, la xarxa d’amistats i de contactes i dels membres del patronat és un gran impuls.

S’ha incrementat o estancat, en els últims anys, el número d’usuaris de l’alberg?

Durant aquesta dècada, la Fundació Bonanit ha aconseguit consolidar el seu projecte i ara ja és una entitat coneguda arreu de la demarcació. Crec que a la ciutat som un referent solidari, tant pel projecte com per com el gestionem. Això no seria pas possible sense la feina dels coordinadors de l’alberg, tots ells amb una gran capacitat de treball.

Els considera el pal de paller del projecte?

Sens dubte. La feina dels coordinadors és excepcional. Van molt més enllà, es fan amics de les persones que atenen. Les escolten, mostren interès pels seus problemes i els donen tot el suport possible. Crec que aconsegueixen que l’alberg sigui una llar per a ells, i que han creat un ambient molt agradable. Sovint les persones que atenem es troben immerses en la desolació i sense esperança, i ells fan que recuperin la dignitat i l’optimisme.

Tenen previst oferir més places a l’alberg de cara a aquest hivern?

Actualment disposem d’una vintena de places a l’alberg, més les que posem a disposició dels usuaris a la Pensió Carmen o a la Pensió Alhambra, a partir de desembre i fins al març. No obstant això, no descartem fer un esforç per augmentar les places si és necessari.