La Teresa Beà és una peça clau en l’engranatge de la nostra entitat. Retirada de la docència, de seguida que va conèixer l’existència de la Fundació es va decidir a involucrar-s’hi. S’encarrega de la rebuda de les persones sense sostre que arriben al nostre alberg de la Part Alta i ara que celebrem el 10è aniversari fa balanç de l’activitat que hem dut a terme en benefici dels més vulnerables.

Hi ha molta feina, aquests dies a l’alberg?

Sempre n’hi ha, sempre en tenim, però el cas és que potser perquè encara no fa fred hem tingut llocs buits.

Com va arribar a la Fundació?

Vaig deixar la docència a l’Espluga de Francolí i un cop jubilada, cap al 2006, tenia clar que potser ja no volia fer més classe però que tenia ganes de fer coses. Em van parlar de l’alberg, que llavors gestionava Càritas, i de seguida em vaig incorporar al servei d’acollida dels usuaris.

En què consisteix aquest servei?

Es tracta de ser amable amb la gent, sense més, de fer que tothom que arriba per rebre ajuda se senti còmoda.

Què és el que més la satisfà de la seva feina?

Que molta gent et dóna les gràcies. Molts ens agraeixen de tot cor el que hem fet i fem per ells, i això no té preu. A més, i amb els anys, molta gent repeteix estada i hi hem establert vincles d’amistat.

Quin ambient s’hi respira, doncs, a l’alberg?

Els coordinadors, que són magnífics, i la noia que s’encarrega de la neteja, la Loli, han aconseguit crear un ambient familiar a l’alberg. La Fundació és una gran família.

Com es poden ajudar, els ciutadans?

Cada vespre donem un entrepà als usuaris per sopar. Si la gent ens pot donar aliments per poder fer-los, ens faran un gran servei. Els articles d’higiene personal també són sempre necessaris.

I qui vulgui fer-hi de voluntari?

Tot suport és ben rebut. Qui vulgui venir a fer companyia a les persones sense sostre que tenim a l’alberg, que vingui. Tot ajut, per petit que pugui semblar-vos, per a nosaltres és enorme.